Preparació de l’examen del tema 2 i 3. L’Edat Mitjana
Atenció:
Algunes preguntes les he contestat jo, però pel que fa a la majoria de les qüestions, només indico on s’hi troba la resposta (per exemple: paràgraf 1 del punt 1.3 de p. 24, vol dir que és tot el paràgraf o paràgrafs indicats resumits)
1. Què és el feudalisme? És un sistema polític, econòmic i social que es va implantar l’Edat Mitjana, a partir dels segles IX i X a Europa.
2. Quan es va originar el feudalisme?
El feudalisme es va originar en el desmembrament de l’imperi carolingi, després de la mort de Carlemany i, sobretot, dels seus fills.
I com? Veure tot el paràgraf 1 del 1.3 p. 24.
3. Què era el vassallatge? Explica’m en què consistia. Veure el paràgraf dos del 1.3, p. 24.
4. Quins tres ordres o estaments es distingien en la societat feudal? Quina funció tenia cadascun?
Clero, la noblesa i el poble format pels pagesos i artesans.
El clero eren els capellans i monjos que es dedicaven a l’oració i a l’Església.
La noblesa es dedicaven a la defensa militar i a la guerra.
I el poble es dedicava a treballar i mantenir als altres dos estaments.
5. Quins grups eren els privilegiats? I els no privilegiats?
Privilegiats: clero i noblesa
No privilegiats: artesans i pagesos.
I digues dintre dels privilegiats com els diferenciaries segons la riquesa i el poder.
Alta noblesa: rei, ducs, marquesos, rics terratinents.
Alt clero: Papa, bisbes, cardenals i abats.
Baixa noblesa: cavallers, noblesa inferior.
Baix clero: monjos, monges i capellans.
Dibuixa l’esquema de la societat amb els seus noms corresponents.
Piràmide p. 25
6. Com es deia l’imperi que va encapçalar Carlemany? L’ Imperi Carolingi Com va organitzar l’administració del territori? En comtats governats per comtes i en marques a les fronteres, governats per un marquès. Què va passar quan va morir? Es va desmembrar l’Imperi Carolingi.
7. Analitza el mapa de l’Europa feudal (p. 24).
Indica quin tres pobles amenaçaren? D’on venien? Víkings del nord, musulmans del sud i els hongaresos de l’est d’Europa.
Quin imperi dominava als segles IX-X? Explica amb quines dues cultures compartia l’espai europeu? No ho dic
Què representen les tres fletxes? Les invasions de tres pobles: els hongaresos, musulmans i víkings.
8. Quina fou la funció dels nobles? Veure tot el primer paràgraf del 2.2, p. 27 Quan i com es convertien en cavallers? Paràgraf 3 del 2.2, p. 27 Com era la situació de les dones nobles? És la part de Ho sabies (p. 27), als apunts el tens més breu. Què vol dir l’expressió primus inter pares? Paràgraf 4 del 2.1, p. 26.
9. Quin lloc ocupava el rei a la societat? Quin origen tenia el poder del rei? Paràgraf 1 del 2.1, p. 26.
10. Quines foren les seves atribucions? Al final del 2.1 p. 26
11. Qui formava part de la Cort Reial? Paràgraf 1 i 3, p. 26
12. Quin tipus de pagesos hi havien? Explica’m com era cadascú? Punt 3.2 de la pàg. 30.
13. Què era el feu? El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. Explica’m les dues parts del feu?
El senyor es reservava les millors terres, anomenades la reserva senyorial on era el castell, els prats i boscos. I una altra part del feu la repartia en lots o masos als serfs o pagesos lliures. Els serfs que vivien lligats a la terra havien de pagar unes rendes, una part de la collita o fent feines personals a les terres del senyor. I els pagesos lliures vivien en terres petites que havien comprat al senyor. Molts d’ells no la podien mantenir i passaven a ser serfs.
14. Explica’m com s’organitzaven les parròquies i les diòcesis? Els cristians s’agrupaven en parròquies que dirigia un sacerdot anomenat rector.
El conjunt de parròquies formaven una diòcesi que era manada per un bisbe.
15. Quines eren les obligacions religioses? És la part del Ho sabies p. 32
Què passava si no se’n complien ? Eren excomunicats, expulsats de l’Església.
16. Per què l’Església es va establir al camp? Paràgraf 1 del 5.1 de la p. 34. Què eren els monestirs? És 1 paràgraf del 5.2 p. 34 Cita algunes activitats que feien. Veure el dibuix i activitat 6 p. 35.
17. Què eren els ordes religiosos? Els ordes religiosos és una associació de monjos o monges que viuen en un mateix espai (monestirs al camp i convents a les ciutats) amb la finalitat d’allunyar-se del món i d’apropar-se a Déu.
Com regulaven la vida dels seus membres? Paràgraf 2 del 5.3 p. 34
18. Cita les parts d’un monestirs i assenyala-les a la imatge. Imatge de la p. 35.
19. En què consistia la rotació biennal? Consistia treballar cada dos anys la meitat de la terra i l’altra meitat es deixava a reposar.
I la triennal? Consistia en dividir la terra en tres parts. Un terç per a la civada, l’altre per al blat, i l’últim terç per deixar la terra en guaret (adob d’animals). Cada tres anys es rotava cada part
20. Per què es varen revitalitzar les ciutats a la Baixa Edat Mitjana? Punt 1.2 p. 44 (això el tens en els apunts. En cas contrari hauràs de resumir a partir del 1 i 2 paràgraf).
21. Què eren els gremis? És una agrupació d’artesans de cada ofici. Els artesans d’una ciutat s’agrupaven per protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs i per garantir el bon funcionament.
22. Quina era l’estructura jeràrquica d’un taller artesanal? Aprenents, oficials i mestres. Com s’organitzaven els tallers? S’organitzaven en tallers petits, agrupats en carrers del mateix ofici. El propietari és el mestre artesà i mitjançant les seves eines pròpies feien un treball manual.
23. Com eren les fires medievals? Les fires són mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
24. Explica’m les principals rutes de comerç a l’Edat Mitjana? Rutes del Mediterrani que unia els ports europeus amb Orient Pròxim. I la ruta de l’Atlàntic i el Bàltic: anava des de Lisboa, els ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic.
25. Fes l’esquema dels grups socials a les ciutats.
Privilegiats: clero i noblesa.
No privilegiats:
Burgesia: alta burgesia (banquers, grans comerciants) i petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants)
Gent humil: oficials, aprenents, criats, gent sense ofici, captaires.
Minories: jueus que vivien als calls o barris jueus.
26. Per què es varen produir les revoltes dels pagesos i les revoltes a les ciutats?
Les revoltes pageses es varen produir, perquè els senyors feudals van augmentar els impostos, van endurir les condicions de vida i no els permetia abandonar les terres. A més, s’ha d’afegir la manca d’aliments i la puja de preus.
Les revoltes a les ciutats es va produir per l’augment de misèria, l’escassetat d’aliments, els descens del comerç i de l’activitat artesana. Llavors, els ciutadans desfavorits demanaren millores i accés als càrrecs municipals.
27. Què era la pesta negra? És una pandèmia que va sorgir a mitjans del S. XIV que va assolar Europa.
28. Identifica les imatges d’art romànic i gòtic.
Estudiar les fitxes: arquitectura gòtica i romànica i la planta.
Escultura i pintura: imatges sobre el romànic i gòtic.
Estudiar les graelles sobre les característiques sobre escultura i pintura.
Atenció:
Algunes preguntes les he contestat jo, però pel que fa a la majoria de les qüestions, només indico on s’hi troba la resposta (per exemple: paràgraf 1 del punt 1.3 de p. 24, vol dir que és tot el paràgraf o paràgrafs indicats resumits)
1. Què és el feudalisme? És un sistema polític, econòmic i social que es va implantar l’Edat Mitjana, a partir dels segles IX i X a Europa.
2. Quan es va originar el feudalisme?
El feudalisme es va originar en el desmembrament de l’imperi carolingi, després de la mort de Carlemany i, sobretot, dels seus fills.
I com? Veure tot el paràgraf 1 del 1.3 p. 24.
3. Què era el vassallatge? Explica’m en què consistia. Veure el paràgraf dos del 1.3, p. 24.
4. Quins tres ordres o estaments es distingien en la societat feudal? Quina funció tenia cadascun?
Clero, la noblesa i el poble format pels pagesos i artesans.
El clero eren els capellans i monjos que es dedicaven a l’oració i a l’Església.
La noblesa es dedicaven a la defensa militar i a la guerra.
I el poble es dedicava a treballar i mantenir als altres dos estaments.
5. Quins grups eren els privilegiats? I els no privilegiats?
Privilegiats: clero i noblesa
No privilegiats: artesans i pagesos.
I digues dintre dels privilegiats com els diferenciaries segons la riquesa i el poder.
Alta noblesa: rei, ducs, marquesos, rics terratinents.
Alt clero: Papa, bisbes, cardenals i abats.
Baixa noblesa: cavallers, noblesa inferior.
Baix clero: monjos, monges i capellans.
Dibuixa l’esquema de la societat amb els seus noms corresponents.
Piràmide p. 25
6. Com es deia l’imperi que va encapçalar Carlemany? L’ Imperi Carolingi Com va organitzar l’administració del territori? En comtats governats per comtes i en marques a les fronteres, governats per un marquès. Què va passar quan va morir? Es va desmembrar l’Imperi Carolingi.
7. Analitza el mapa de l’Europa feudal (p. 24).
Indica quin tres pobles amenaçaren? D’on venien? Víkings del nord, musulmans del sud i els hongaresos de l’est d’Europa.
Quin imperi dominava als segles IX-X? Explica amb quines dues cultures compartia l’espai europeu? No ho dic
Què representen les tres fletxes? Les invasions de tres pobles: els hongaresos, musulmans i víkings.
8. Quina fou la funció dels nobles? Veure tot el primer paràgraf del 2.2, p. 27 Quan i com es convertien en cavallers? Paràgraf 3 del 2.2, p. 27 Com era la situació de les dones nobles? És la part de Ho sabies (p. 27), als apunts el tens més breu. Què vol dir l’expressió primus inter pares? Paràgraf 4 del 2.1, p. 26.
9. Quin lloc ocupava el rei a la societat? Quin origen tenia el poder del rei? Paràgraf 1 del 2.1, p. 26.
10. Quines foren les seves atribucions? Al final del 2.1 p. 26
11. Qui formava part de la Cort Reial? Paràgraf 1 i 3, p. 26
12. Quin tipus de pagesos hi havien? Explica’m com era cadascú? Punt 3.2 de la pàg. 30.
13. Què era el feu? El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. Explica’m les dues parts del feu?
El senyor es reservava les millors terres, anomenades la reserva senyorial on era el castell, els prats i boscos. I una altra part del feu la repartia en lots o masos als serfs o pagesos lliures. Els serfs que vivien lligats a la terra havien de pagar unes rendes, una part de la collita o fent feines personals a les terres del senyor. I els pagesos lliures vivien en terres petites que havien comprat al senyor. Molts d’ells no la podien mantenir i passaven a ser serfs.
14. Explica’m com s’organitzaven les parròquies i les diòcesis? Els cristians s’agrupaven en parròquies que dirigia un sacerdot anomenat rector.
El conjunt de parròquies formaven una diòcesi que era manada per un bisbe.
15. Quines eren les obligacions religioses? És la part del Ho sabies p. 32
Què passava si no se’n complien ? Eren excomunicats, expulsats de l’Església.
16. Per què l’Església es va establir al camp? Paràgraf 1 del 5.1 de la p. 34. Què eren els monestirs? És 1 paràgraf del 5.2 p. 34 Cita algunes activitats que feien. Veure el dibuix i activitat 6 p. 35.
17. Què eren els ordes religiosos? Els ordes religiosos és una associació de monjos o monges que viuen en un mateix espai (monestirs al camp i convents a les ciutats) amb la finalitat d’allunyar-se del món i d’apropar-se a Déu.
Com regulaven la vida dels seus membres? Paràgraf 2 del 5.3 p. 34
18. Cita les parts d’un monestirs i assenyala-les a la imatge. Imatge de la p. 35.
19. En què consistia la rotació biennal? Consistia treballar cada dos anys la meitat de la terra i l’altra meitat es deixava a reposar.
I la triennal? Consistia en dividir la terra en tres parts. Un terç per a la civada, l’altre per al blat, i l’últim terç per deixar la terra en guaret (adob d’animals). Cada tres anys es rotava cada part
20. Per què es varen revitalitzar les ciutats a la Baixa Edat Mitjana? Punt 1.2 p. 44 (això el tens en els apunts. En cas contrari hauràs de resumir a partir del 1 i 2 paràgraf).
21. Què eren els gremis? És una agrupació d’artesans de cada ofici. Els artesans d’una ciutat s’agrupaven per protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs i per garantir el bon funcionament.
22. Quina era l’estructura jeràrquica d’un taller artesanal? Aprenents, oficials i mestres. Com s’organitzaven els tallers? S’organitzaven en tallers petits, agrupats en carrers del mateix ofici. El propietari és el mestre artesà i mitjançant les seves eines pròpies feien un treball manual.
23. Com eren les fires medievals? Les fires són mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
24. Explica’m les principals rutes de comerç a l’Edat Mitjana? Rutes del Mediterrani que unia els ports europeus amb Orient Pròxim. I la ruta de l’Atlàntic i el Bàltic: anava des de Lisboa, els ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic.
25. Fes l’esquema dels grups socials a les ciutats.
Privilegiats: clero i noblesa.
No privilegiats:
Burgesia: alta burgesia (banquers, grans comerciants) i petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants)
Gent humil: oficials, aprenents, criats, gent sense ofici, captaires.
Minories: jueus que vivien als calls o barris jueus.
26. Per què es varen produir les revoltes dels pagesos i les revoltes a les ciutats?
Les revoltes pageses es varen produir, perquè els senyors feudals van augmentar els impostos, van endurir les condicions de vida i no els permetia abandonar les terres. A més, s’ha d’afegir la manca d’aliments i la puja de preus.
Les revoltes a les ciutats es va produir per l’augment de misèria, l’escassetat d’aliments, els descens del comerç i de l’activitat artesana. Llavors, els ciutadans desfavorits demanaren millores i accés als càrrecs municipals.
27. Què era la pesta negra? És una pandèmia que va sorgir a mitjans del S. XIV que va assolar Europa.
28. Identifica les imatges d’art romànic i gòtic.
Estudiar les fitxes: arquitectura gòtica i romànica i la planta.
Escultura i pintura: imatges sobre el romànic i gòtic.
Estudiar les graelles sobre les característiques sobre escultura i pintura.
