Dossier de l'Edat Moderna

Recordeu que el dossier s'entrega el 25 de maig.
Tema: L'edat Moderna
1.Primera pàgina és una portada el títol del tema, el nom i cognoms i el curs-aula.
2. ha de constar es la fotocòpia sobre l'índex d'aquest tema.
3. Resums: Humanisme p. 126 i impremta 127
Reforma religiosa p. 128-9.
Contrareforma catòlica 130-131.
Descobriments geogràfics p. 160 i 161.
Castella troba un nou continent p. 162 i 163.
La terra és rodona p. 164 i 165.
Els pobles precolombins p. 166 i 167.

Conquesta i organització de l'imperi americà 168-169.
La colonització de l'Amèrica espanyola p. 170-171.
La monarquia dels Reis Catòlics 146-147 i 149 (uniformitat religiosa).
L'imperi universal: Carles I p. 176-177.L'imperi hispànic: Felip II p. 178-179.El segle XVII: el declivi de l'imperi p. 184-185.La crisi social i econòmica del segle XVII p. 186.L'Europa de l'absolutisme p. 194.
4.Activitats:
Sintetitza p. 129Preguntes 1, 2, 3 i 4 sobre el mapa p. 129.Activitats Fixa't el mapa 1 i 2.Activitats 1,2 i 3 p. 161.Activitats1,2 i 3 de l'investiga p. 165.Fixa't mapa l'exercici 1Sintetitza 3 i 4 p. 167. Sintetitza 1-2 p. 171.
5. Les preguntes dictades.

Nota: No cal que les activitats o exercicis estiguin ordenades com ho faig jo. Però si en falten les heu de fer.
El dossier ben presentat i complet són 2 punts.

Solucionari de l'examen dels orígens de Catalunya i Castella

Solucionari de l’examen de les unitats 4-5 i 6
1. Què anomenaven Catalunya Vella?
És el territori que va quedar sota el control del rei franc. Aquí el control islàmic fou breu.
I Catalunya Nova? És el territori del sud i de l’oest de Catalunya que van quedar més de 300 anys sota el control dels musulmans i van adoptar llengua, religió i costums islàmics.

2. Per quin motiu els guerrers francs van penetrar territori català? Perquè hagueren de protegir el sud fel territori franc front als musulmans.
3. Què era la Marca Hispànica? És la franja ben fortificada que van construir els francs per detenir l’avanç musulmà.
Quins territoris comprenia al segle IX? De Pamplona a Barcelona al nord de la Península Ibèrica. I dintre dels territoris catalans aniria des dels Pirineus fins al riu Llobregat.
4. Explica’m quan i com es va produir la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans. A més, què va suposar aquesta unió a nivell militar?
La unió del regne d’Aragó i dels comtats catalans es produeix gràcies al matrimoni concertat de la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó Ramir II, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al segle XII (1136).
A causa d’aquesta unió territorial va comportar l’enfortiment polític i militar. D’aquesta manera es va completar les conquestes de les taifes de Lleida i Tortosa.

5. Què va representar la batalla de Muret ?

Representa la fi d’un període d’expansió cap a Occitània i l’expansió al sud-est de la Península Ibèrica.
Com i quan es va produir la conquesta de Mallorca i València?
La conquesta de Mallorca fou enllestida al 1229 per Jaume I amb 150 naus que partiren des de Salou. I la conquesta de València es va dur a terme el 1236, gràcies a Jaume I i els nobles aragonesos i ordes militars que li recolzaren. València fou conquerida el 1238.
6. Gràcies a què dues causes es van produir una grans expansions per la mediterrània? A una bona flota naval dirigida pel comandant Roger de Llúria i a un exèrcit de soldats mercenaris anomenats almogàvers.


7. Conceptes: Consolat de Mar, ràtzies, repoblament, usatges, pantocràtor, Generalitat i Consell de Cent.
Consolat de Mar: no ho dic
Ràtzies: Incursió militar de l’exèrcit musulmà amb l’objectiu de destruir i robar les ciutats cristianes.
Consell de Cent: Jaume I va establir l’organització de Barcelona, que estava formada per 5 consellers i una assemblea constituïda per cent representatius.
Generalitat: A partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegació permanent de les Corts que va rebre el nom de Diputació del General de Catalunya o Generalitat.
8. Societat medieval catalana, mireu l’activitat de la fitxa on surt la mà menor, etc.

Privilegiats: noblesa i clero
No privilegiats:
1. Pagesos: lliures i de remença (serfs).
2. A dintre de la ciutat (segons la riquesa):
a) Mà major: burgesos rics
b) Mà mitjana: mercaders, metges, advocats i artesans de cert prestigi.
c) Mà menor: pobres, obrers i artesans inferiors (menestrals).
9. Per què la Corona d’Aragó es va organitzar com una confederació d’estats? Perquè és tracta d’una monarquia confederal on es respecta les estructures de poders, lleis, costums i llengua propis de cada estat.
Què vol dir que l’organització de govern es basava en el pactisme? El rei havia de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori de forma equilibrada. L’ instrument més important que es disposava per garantir aquest pactisme fou les Corts.
Quins estats hi pertanyien? No ho dic
10. Què es va decidir al Compromís de Casp? Amb la mort de Martí l’Humà es va acabar el llinatge de la casa comtal de Barcelona, llavors els representants d’Aragó, del Principat i de València triaren com a nou rei Ferran d’Antequera (Trastámara)
11. Què va representar la batalla de Covadonga? Digues quan i qui la va protagonitzar.
Va representar l’inici de la Reconquesta . Aquesta batalla es produí al 722 i fou protagonitzada per en Pelagi.
12. Què va passar quan el rei Alfons III va ocupar les terres de l Duero?
Va tenir que repoblar aquesta zona despoblada amb gent càntabra, basca i gallega. Per controlar les noves terres i protegir als pagesos, la capital es traslladà a Lleó, naixent així el regne de Lleó. També va fortificar amb molts castells el comtat de Castella i hi va fundar Burgos.
Per què al segle X es va frenar l’expansió del regne de Lleó cap al sud? Perquè les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir moltes ciutats lleoneses


13. Quines conquestes va portar a terme Ferran I? Va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila. També va conquerir Coïmbra.

I el seu fill Alfons VI? Va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo.
Com es crea el regne de Portugal? En el testament d’Alfons VI cedeix el comtat de Portugal a la seva filla Teresa. El fill d’aquesta, Alfons Henríques es proclamà rei de Portugal.
14. Per què els almoràvits van atacar la Península Ibèrica? Perquè les taifes musulmanes de la península estaven fartes de l’agressivitat i abusos dels reis cristians, llavors varen demanar l’ajuda als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica. Qui eren els almohades? Els almohades són els guerres que van succeir als almoràvits i van penetrar la Península al segle XII.


15. Conceptes: Mesta, Hermandad de la Marina de Castilla, Honrado Concejo de la Mesta, compostel.la, carrerada, capítols, corregidor, pelegrinatge.

Mesta: Associació encarregada de regular la transhumància de les ovelles.
Carrerades: camions per on passaven les ovelles. Hi havia la carrerada segoviana i la carrerada lleonesa.
Capítols: Són els representats de la ciutat, format per nobles.
Corregidor: Representat del rei en les ciutats.
Pelegrinatge: És el mitjà per obtenir el perdó dels pecats i reconciliar-se amb Déu.
Compostel·la: Camp d’estels.
Hermandad de la Marina de Castilla: Fou una organització que es va crear al segle XII per mariners bascos i càntabres, amb l’objectiu de defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.
Honrado Concejo de la Mesta: Organització que va crear la noblesa ramadera amb l’objectiu de defensar els seus interessos.

16. Per què Compostel.la es va convertir en un centre al qual arribaven pelegrins de tot Europa? Parts del pelegrí (114).No ho dic.

Preparació de l'examen sobre L'Edat Mitjana i el feudalisme (temes 2 i 3)

Preparació de l’examen del tema 2 i 3. L’Edat Mitjana

Atenció:
Algunes preguntes les he contestat jo, però pel que fa a la majoria de les qüestions, només indico on s’hi troba la resposta (per exemple: paràgraf 1 del punt 1.3 de p. 24, vol dir que és tot el paràgraf o paràgrafs indicats resumits)

1. Què és el feudalisme? És un sistema polític, econòmic i social que es va implantar l’Edat Mitjana, a partir dels segles IX i X a Europa.
2. Quan es va originar el feudalisme?
El feudalisme es va originar en el desmembrament de l’imperi carolingi, després de la mort de Carlemany i, sobretot, dels seus fills.
I com? Veure tot el paràgraf 1 del 1.3 p. 24.
3. Què era el vassallatge? Explica’m en què consistia. Veure el paràgraf dos del 1.3, p. 24.
4. Quins tres ordres o estaments es distingien en la societat feudal? Quina funció tenia cadascun?
Clero, la noblesa i el poble format pels pagesos i artesans.
El clero eren els capellans i monjos que es dedicaven a l’oració i a l’Església.
La noblesa es dedicaven a la defensa militar i a la guerra.
I el poble es dedicava a treballar i mantenir als altres dos estaments.

5. Quins grups eren els privilegiats? I els no privilegiats?
Privilegiats: clero i noblesa
No privilegiats: artesans i pagesos.

I digues dintre dels privilegiats com els diferenciaries segons la riquesa i el poder.
Alta noblesa: rei, ducs, marquesos, rics terratinents.
Alt clero: Papa, bisbes, cardenals i abats.
Baixa noblesa: cavallers, noblesa inferior.
Baix clero: monjos, monges i capellans.

Dibuixa l’esquema de la societat amb els seus noms corresponents.
Piràmide p. 25
6. Com es deia l’imperi que va encapçalar Carlemany? L’ Imperi Carolingi Com va organitzar l’administració del territori? En comtats governats per comtes i en marques a les fronteres, governats per un marquès. Què va passar quan va morir? Es va desmembrar l’Imperi Carolingi.
7. Analitza el mapa de l’Europa feudal (p. 24).
Indica quin tres pobles amenaçaren? D’on venien? Víkings del nord, musulmans del sud i els hongaresos de l’est d’Europa.
Quin imperi dominava als segles IX-X? Explica amb quines dues cultures compartia l’espai europeu? No ho dic
Què representen les tres fletxes? Les invasions de tres pobles: els hongaresos, musulmans i víkings.
8. Quina fou la funció dels nobles? Veure tot el primer paràgraf del 2.2, p. 27 Quan i com es convertien en cavallers? Paràgraf 3 del 2.2, p. 27 Com era la situació de les dones nobles? És la part de Ho sabies (p. 27), als apunts el tens més breu. Què vol dir l’expressió primus inter pares? Paràgraf 4 del 2.1, p. 26.
9. Quin lloc ocupava el rei a la societat? Quin origen tenia el poder del rei? Paràgraf 1 del 2.1, p. 26.
10. Quines foren les seves atribucions? Al final del 2.1 p. 26
11. Qui formava part de la Cort Reial? Paràgraf 1 i 3, p. 26
12. Quin tipus de pagesos hi havien? Explica’m com era cadascú? Punt 3.2 de la pàg. 30.
13. Què era el feu? El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. Explica’m les dues parts del feu?
El senyor es reservava les millors terres, anomenades la reserva senyorial on era el castell, els prats i boscos. I una altra part del feu la repartia en lots o masos als serfs o pagesos lliures. Els serfs que vivien lligats a la terra havien de pagar unes rendes, una part de la collita o fent feines personals a les terres del senyor. I els pagesos lliures vivien en terres petites que havien comprat al senyor. Molts d’ells no la podien mantenir i passaven a ser serfs.
14. Explica’m com s’organitzaven les parròquies i les diòcesis? Els cristians s’agrupaven en parròquies que dirigia un sacerdot anomenat rector.
El conjunt de parròquies formaven una diòcesi que era manada per un bisbe.
15. Quines eren les obligacions religioses? És la part del Ho sabies p. 32
Què passava si no se’n complien ? Eren excomunicats, expulsats de l’Església.
16. Per què l’Església es va establir al camp? Paràgraf 1 del 5.1 de la p. 34. Què eren els monestirs? És 1 paràgraf del 5.2 p. 34 Cita algunes activitats que feien. Veure el dibuix i activitat 6 p. 35.
17. Què eren els ordes religiosos? Els ordes religiosos és una associació de monjos o monges que viuen en un mateix espai (monestirs al camp i convents a les ciutats) amb la finalitat d’allunyar-se del món i d’apropar-se a Déu.
Com regulaven la vida dels seus membres? Paràgraf 2 del 5.3 p. 34
18. Cita les parts d’un monestirs i assenyala-les a la imatge. Imatge de la p. 35.
19. En què consistia la rotació biennal? Consistia treballar cada dos anys la meitat de la terra i l’altra meitat es deixava a reposar.
I la triennal? Consistia en dividir la terra en tres parts. Un terç per a la civada, l’altre per al blat, i l’últim terç per deixar la terra en guaret (adob d’animals). Cada tres anys es rotava cada part
20. Per què es varen revitalitzar les ciutats a la Baixa Edat Mitjana? Punt 1.2 p. 44 (això el tens en els apunts. En cas contrari hauràs de resumir a partir del 1 i 2 paràgraf).
21. Què eren els gremis? És una agrupació d’artesans de cada ofici. Els artesans d’una ciutat s’agrupaven per protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs i per garantir el bon funcionament.
22. Quina era l’estructura jeràrquica d’un taller artesanal? Aprenents, oficials i mestres. Com s’organitzaven els tallers? S’organitzaven en tallers petits, agrupats en carrers del mateix ofici. El propietari és el mestre artesà i mitjançant les seves eines pròpies feien un treball manual.
23. Com eren les fires medievals? Les fires són mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

24. Explica’m les principals rutes de comerç a l’Edat Mitjana? Rutes del Mediterrani que unia els ports europeus amb Orient Pròxim. I la ruta de l’Atlàntic i el Bàltic: anava des de Lisboa, els ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic.
25. Fes l’esquema dels grups socials a les ciutats.

Privilegiats: clero i noblesa.
No privilegiats:
Burgesia: alta burgesia (banquers, grans comerciants) i petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants)
Gent humil: oficials, aprenents, criats, gent sense ofici, captaires.
Minories: jueus que vivien als calls o barris jueus.

26. Per què es varen produir les revoltes dels pagesos i les revoltes a les ciutats?
Les revoltes pageses es varen produir, perquè els senyors feudals van augmentar els impostos, van endurir les condicions de vida i no els permetia abandonar les terres. A més, s’ha d’afegir la manca d’aliments i la puja de preus.
Les revoltes a les ciutats es va produir per l’augment de misèria, l’escassetat d’aliments, els descens del comerç i de l’activitat artesana. Llavors, els ciutadans desfavorits demanaren millores i accés als càrrecs municipals.
27. Què era la pesta negra? És una pandèmia que va sorgir a mitjans del S. XIV que va assolar Europa.
28. Identifica les imatges d’art romànic i gòtic.
Estudiar les fitxes: arquitectura gòtica i romànica i la planta.
Escultura i pintura: imatges sobre el romànic i gòtic.
Estudiar les graelles sobre les característiques sobre escultura i pintura.

Solucionari del dossier de l'Edat Mitjana

Ja podeu obrir el solucionari sobre el tema 2 i 3 que vaig fusionar sobre l'Edat Mitjana. Recordeu que sobre aquestes activitats faré l'examen sobre aquesta unitat.